Présentation de l'éditeur Vam haver dinsistir perquè lEmil comencés a córrer. Però quan va començar, ja no es va aturar. No va parar daccelerar. Vet aquí lhome que va córrer més de pressa sobre la Terra. Aquesta és la història de lEmil Zátopek, un home que inventarà noves formes dentrenament per córrer cada cop més de pressa. Primer sorprèn Txecoslovàquia amb els seus rècords, després sorprendrà el món. Un parell dolimpíades més tard sel considera invencible. Però en la seva vida, a més denfrontar-se amb els rivals a la pista, haurà de lluitar també contra el règim opressor, sigui quin sigui. Amb una escriptura plena dironia, Echenoz ens relata quaranta anys duna vida excepcional i, com la de qualsevol de nosaltres, amb un destí marcat pel poder. Revue de presse «Emil Zátopek és un home doblement interessant. Com a esportista va ser un innovador amb idees pròpies, no va tenir entrenador i va inventar lesprint final i un sistema de preparació física que potenciava la resistència... La seva fama va ser apoteòsica i molt perllongada: conta Jean Echenoz que quan el van condemnar a lostracisme i el van fer treballar descombriaire, seguia arrencant dels qui el reconeixien les ovacions més entusiastes. La seva vida, per descomptat, mereix, almenys, un llibre.» Fátima Uribarri, La Gaceta de los Negocios. «La seva prosa ha estat sempre duna velocitat endimoniada i aventurera... A Córrer ens retrobem amb la ja clàssica veu narrativa dEchenoz, irònica, divertidíssima, i tan propera que a estones sembla oral... Està escrivint millor que mai.» Nadal Suau, El Mundo. Biographie de l'auteur Jean Echenoz (Orange, França, 26 de desembre de 1947) és un dels novel·listes contemporanis amb més reconeixement internacional. Malgrat que va estudiar Sociologia i Enginyeria Civil, la seva gran passió ha estat sempre la literatura. Va publicar la seva primera novel·la, Le Méridien de Greenwich, el 1979, amb la qual va guanyar el premi Féneon. Fins ara ha publicat 14 novel·les, per les quals ha rebut els premis literaris més importants de França, com el Goncourt o el Médicis. En català en podeu trobar també les novel·les Men vaig (Proa, 2000) i 14 (Raig verd, 2013).